1.- Hem assistit a una campanya electoral patètica centrada en debats que no s’han fet, videojocs que no tocava fer i orgasmes que ningú tindrà. Després els sentireu dir que “ens mostrem preocupats per la baixa participació electoral…”

2.- La proposta estrella del partit que governarà, el denominat concert econòmic, no és viable sense una reforma constitucional (val a dir que el federalisme o el referèndum per la independència tampoc). I d’aquí quatre anys sentirem la vella cançó de “La culpà és de Madrid!”

3.- Ha quedat clar que tot el que és important en aquest país es decideix a fora: impostos, seguretat social, grans infraestructures , ocupació, immigració, pensions, preus de l’energia, política agrària i ramadera. Per això s’han de dedicar a parlar de collonades.

Jo no sóc espanyol i la meva independència com a català l’exerceixo en tot allò que faig, començant per assumir la meva responsabilitat en la construcció d’un país lliure, culte i solidari, amb una democràcia d’alta qualitat i amb uns ciutadans dignes que no admetin ser sistemàticament enganyats.

Tant des d’una perspectiva econòmica com nacional ens enfrontem a una crisi que marca el nostre present i determinarà el nostre futur, el que viurem en les properes dècades i el que hauran de viure els nostres fills, per vergonya nostra si no fem res per canviar-ho.

És per això que cal anar a votar sense por, per dignitat, per dir alt i fort que existim, que Catalunya és una Nació que camina amb pas ferm cap un futur de llibertat i prosperitat, conscients que només depèn de nosaltres, com a ciutadans, que aquest futur sigui present.

Per tot això votaré REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Ignasi Planas.
Sant Pere de Vilamajor.
Vint-i-sis de novembre de dos mil deu.

“Car tenim també en alt grau aquesta peculiaritat: ser els més audaços i reflexionar a més sobre el que emprenem; mentre que als altres la ignorància els fa agosarats i la reflexió els demora”.

Pèricles. Segle V a.C. Líder demòcrata d’Atenes

Ha estat un èxit, ara el que ens toca és fer-ho créixer!

Podeu veure’n un breu resum a http://www.vimeo.com/12659424#signin

Una bona ocaisó per veure un bon partit de rugby de la nostra selecció!

Tot ha d’arribar!

Mentre tant, aprofitarem per estrenyer llaços amb la federació d’Holanda i amb la de Suècia, que juguen partit de Copa d’Europa de nacions masculina (a nosaltres tampoc ens la deixen jugar) a continuació del nostre partit.

NEDERLANDSE DAMES OEFENEN TEGEN CATALONIE

In de voorbereiding op de European Trophy in Stockholm (17-23 mei 2009) speelt de Nederlandse Damesselectie aanstaande zaterdag een oefenwedstrijd tegen Catalonie. Deze wedstrijd zal worden gespeeld bij RC Waterland, Purmerend om 12.00 uur. Entree is vrij. U bent allen van harte uitgenodigd om de dames aan te moedigen!!

El fet que en Davyth hagués estat mig de melé al seu equip de rugby durant uns quants anys va facilitar la bona entesa. En tot cas, la internacionalització de la “qüestió catalana”, en tots els seus àmbits, és un fet necessari però tenint sempre present que els deures de veritat els hem de fer a casa.

Avui dono inici a una nova etapa amb la responsabilitat de ser President de la Federació Catalana de Rugby.

Vaig “enganxar-me” al rugby amb 15 anys i durant disset temporades seguides n’he estat jugador, també he fet d’entrenador, de monitor a les escoles, de directiu, en realitat ben be de tot. Ara sóc el President de la Federació Catalana. Com sempre quan estàs tant implicat en alguna cosa en reps alegries i decepcions, entre aquestes últimes no puc deixar de destacar la supressió de la secció de rugby del meu equip de tota la vida: el Club Natació Barcelona, però sens dubte els centenars d’amistats, les experiències incomparables (dins i fora del camp!) i els valors assumits d’amistat, de responsabilitat, d’esforç, són un cúmul de factors positius que em fan seguir sent per damunt de tot un apassionat del rugby.

Tinc l’objectiu de poder mirar enrera d’aquí a quatre anys i veure que la feina feta ha contribuït a fer créixer a tots nivells el rugby català, penso que els projecte que tenim pensats per la Federació poden contribuir-hi i molt. Espero encertar en les meves propostes i estic segur que tots aquells que m’acompanyen a la candidatura i tots els que presten el seu treball a la Federació ho faran possible.

Tot el que li manca al rugby del nostre país està per fer. Som-hi!

Us he de dir que a en Salvador no el coneixia personalment i que la seva exposició em va semblar molt interessant i valenta, dues qualitats que sovint trobem a faltar en moltes d’aquelles persones que volen explicar-nos el que o el com d’alguna cosa, sovint massa preocupats en no dir el que no es còmode de sentir, en dir només allò que sona be i en tot cas en dir que la culpa de tot és sempre dels altres.

La presentació la vàrem fer a la llibreria La Caixa d’Eines, una interessant aposta empresarial de tres noies a les quals, com amant que sóc dels llibres, de les llibreries (i hauria de dir que de les llibreteres) els desitjo molta sort.

http://paper.avui.cat/article/esports/149362/nyap/franquista/paris.html

N’hi ha un però que des del meu punt de vista ens situa en clar desavantatge comparatiu respecte d’altres moments de la nostra història i és el referent a la greu manca de lideratges en molts dels àmbits estratègics de la nostra societat.

En sobren catalans emprenyats i ens falten catalans amb mala llet.

Reclamo caràcter, esperit de sacrifici, intel·ligència i voluntat. Aquest últim potser és el factor principal: voluntat. En política, voluntat insubornable de fer de Catalunya un país lliure i pròsper.

No calen idees noves, però si idees actuals, vinculades a la llibertat de les persones i dels pobles, a la pluralitat, al compromís ètic. I junt amb aquestes idees una actitud comú: unitat en allò que és essencial, valentia en els projectes que el país necessita i claredat en les nostres propostes doctrinals.

Tant mateix, res d’això no podrà fructificar si no és de la ma d’una persona que en sàpiga ser capdavantera. La conjunció entre les qualitats de lideratge i la llibertat de les persones en la seva actuació democràtica, pot arribar a les més bones conclusions si aquells que estan cridats a ser capdavanters saben posar-se al servei d’un poble i si aquest poble sap exigir que així sigui i treballar en conseqüència.

Els líders no cauen del cel, però sorgeixen quan les circumstàncies els reclamen. Així com la transició democràtica va fer sorgir una fornada històrica de líders en els diferents àmbits de la nostra societat, la voluntat d’orientar Catalunya vers la seva autodeterminació plena hauria de produir similars efectes.

Hem de tenir present que com a ciutadans amb sensibilitat política aquesta és també una de les nostres tasques: identificar aquests lideratges i posar-nos al seu servei.

Que trobem a faltar alguns generals amb prou autoritat no ens hauria de distreure de la nostra obligació de ser bons soldats.