Per què votaré REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA.
1.- Hem assistit a una campanya electoral patètica centrada en debats que no s’han fet, videojocs que no tocava fer i orgasmes que ningú tindrà. Després els sentireu dir que “ens mostrem preocupats per la baixa participació electoral…”
2.- La proposta estrella del partit que governarà, el denominat concert econòmic, no és viable sense una reforma constitucional (val a dir que el federalisme o el referèndum per la independència tampoc). I d’aquí quatre anys sentirem la vella cançó de “La culpà és de Madrid!”
3.- Ha quedat clar que tot el que és important en aquest país es decideix a fora: impostos, seguretat social, grans infraestructures , ocupació, immigració, pensions, preus de l’energia, política agrària i ramadera. Per això s’han de dedicar a parlar de collonades.
Jo no sóc espanyol i la meva independència com a català l’exerceixo en tot allò que faig, començant per assumir la meva responsabilitat en la construcció d’un país lliure, culte i solidari, amb una democràcia d’alta qualitat i amb uns ciutadans dignes que no admetin ser sistemàticament enganyats.
Tant des d’una perspectiva econòmica com nacional ens enfrontem a una crisi que marca el nostre present i determinarà el nostre futur, el que viurem en les properes dècades i el que hauran de viure els nostres fills, per vergonya nostra si no fem res per canviar-ho.
És per això que cal anar a votar sense por, per dignitat, per dir alt i fort que existim, que Catalunya és una Nació que camina amb pas ferm cap un futur de llibertat i prosperitat, conscients que només depèn de nosaltres, com a ciutadans, que aquest futur sigui present.
Per tot això votaré REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Ignasi Planas.
Sant Pere de Vilamajor.
Vint-i-sis de novembre de dos mil deu.
“Car tenim també en alt grau aquesta peculiaritat: ser els més audaços i reflexionar a més sobre el que emprenem; mentre que als altres la ignorància els fa agosarats i la reflexió els demora”.
Pèricles. Segle V a.C. Líder demòcrata d’Atenes
El dissabte vaig gaudir d’una molt interessant reunió amb en Davyth Hicks, representant del comptat de Cornwall al Parlament Europeu i editor en cap de l’Eurolang, aprofitant la trobada que l’EFA (European Free Alliance) ha fet a Barcelona aquests dies.
El fet que en Davyth hagués estat mig de melé al seu equip de rugby durant uns quants anys va facilitar la bona entesa. En tot cas, la internacionalització de la “qüestió catalana”, en tots els seus àmbits, és un fet necessari però tenint sempre present que els deures de veritat els hem de fer a casa.
He tingut el plaer de participar en la presentació del llibre “Toc d’alerta” (ed. Dèria) del periodista de l’Avui, Salvador Cor.
Us he de dir que a en Salvador no el coneixia personalment i que la seva exposició em va semblar molt interessant i valenta, dues qualitats que sovint trobem a faltar en moltes d’aquelles persones que volen explicar-nos el que o el com d’alguna cosa, sovint massa preocupats en no dir el que no es còmode de sentir, en dir només allò que sona be i en tot cas en dir que la culpa de tot és sempre dels altres.
La presentació la vàrem fer a la llibreria La Caixa d’Eines, una interessant aposta empresarial de tres noies a les quals, com amant que sóc dels llibres, de les llibreries (i hauria de dir que de les llibreteres) els desitjo molta sort.
Catalunya pateix actualment problemes diversos en diversos àmbits, però fem un repàs històric més o menys breu i veurem que estem si fa no fa com sempre i en tot cas en molts aspectes, millor.
N’hi ha un però que des del meu punt de vista ens situa en clar desavantatge comparatiu respecte d’altres moments de la nostra història i és el referent a la greu manca de lideratges en molts dels àmbits estratègics de la nostra societat.
En sobren catalans emprenyats i ens falten catalans amb mala llet.
Reclamo caràcter, esperit de sacrifici, intel·ligència i voluntat. Aquest últim potser és el factor principal: voluntat. En política, voluntat insubornable de fer de Catalunya un país lliure i pròsper.
No calen idees noves, però si idees actuals, vinculades a la llibertat de les persones i dels pobles, a la pluralitat, al compromís ètic. I junt amb aquestes idees una actitud comú: unitat en allò que és essencial, valentia en els projectes que el país necessita i claredat en les nostres propostes doctrinals.
Tant mateix, res d’això no podrà fructificar si no és de la ma d’una persona que en sàpiga ser capdavantera. La conjunció entre les qualitats de lideratge i la llibertat de les persones en la seva actuació democràtica, pot arribar a les més bones conclusions si aquells que estan cridats a ser capdavanters saben posar-se al servei d’un poble i si aquest poble sap exigir que així sigui i treballar en conseqüència.
Els líders no cauen del cel, però sorgeixen quan les circumstàncies els reclamen. Així com la transició democràtica va fer sorgir una fornada històrica de líders en els diferents àmbits de la nostra societat, la voluntat d’orientar Catalunya vers la seva autodeterminació plena hauria de produir similars efectes.
Hem de tenir present que com a ciutadans amb sensibilitat política aquesta és també una de les nostres tasques: identificar aquests lideratges i posar-nos al seu servei.
Que trobem a faltar alguns generals amb prou autoritat no ens hauria de distreure de la nostra obligació de ser bons soldats.
“Car tenim també en alt grau aquesta peculiaritat: ser els més audaços i reflexionar a més sobre el que emprenem; mentre que als altres la ignorància els fa agosarats i la reflexió els demora”.
Pèricles. Segle V a.C. Líder demòcrata d’Atenes
Finalment he estat reelegit com a conseller nacional de Convergència per al proper mandat, en representació de la meva agrupació de la Dreta de l’Eixample.
Després de tots els moviments d’aquest últim any, guanyar aquesta votació és una satisfacció que m’anima a seguir batallant.
Lligant amb la inòqua informació d’ahir a e-notícies llegeixo avui un interessant article a El Confidencial sobre l’èxit del PSOE, fonamentat en la disciplina més que no pas en la democràcia.
Que admirat que és per alguns l’Alfonso Guerra…
Després de mes de dos mesos desde la presentació del llibre es despenja l’e-noticies amb les meves crítiques al funcionament intern de CDC, precisament en plena activitat de renovació de càrregs a les sectorials i a les agrupacions locals, i coincidint amb les maniobres internes per foragitar-me de qualsevol lloc en aquests àmbits.
Curiós no?
Be, en realitat no, la manipulació de la informació forma part del nostre dia a dia.
Res no és el que sembla.
Us passo el link:
http://politica.e-noticies.cat/primera-autocritica-a-convergencia-20752.html
Comença un nou curs polític que amenaça amb seguir essent com els últims que hem viscut: decebedor. Tant de bo m’equivoqui.
Us he de dir que algunes qüestions com el discurs de cloenda del Congrés d’en Felip Puig, la recent entrevista a en Josep Mª Cullell a el Periódico o les declaracions del sempre admirat president Pujol al diari el Mundo m’han generat una profunda sensació de llunyania…
Us passo el link de l’entrevista a la Vanguardia digital just abans del Congrés. Certament, estic lluny, lluny… http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080711/53499183568.html
El bon amic Jordi Gibert em recordava ahir un passatge d’un escriptor que no recordo: jo avanço dues passes, ella marxa dues passes. Jo avanço trenta passes, ella marxa trenta passes. Qui és ella? La utopia. I de que serveix si sempre marxa? Serveix per caminar!
“Són injustes totes les acions que es refereixin al dret d’altres homes els principis de les quals no suportin ésser publicats.”
