Catalunya pateix actualment problemes diversos en diversos àmbits, però fem un repàs històric més o menys breu i veurem que estem si fa no fa com sempre i en tot cas en molts aspectes, millor.

N’hi ha un però que des del meu punt de vista ens situa en clar desavantatge comparatiu respecte d’altres moments de la nostra història i és el referent a la greu manca de lideratges en molts dels àmbits estratègics de la nostra societat.

En sobren catalans emprenyats i ens falten catalans amb mala llet.

Reclamo caràcter, esperit de sacrifici, intel·ligència i voluntat. Aquest últim potser és el factor principal: voluntat. En política, voluntat insubornable de fer de Catalunya un país lliure i pròsper.

No calen idees noves, però si idees actuals, vinculades a la llibertat de les persones i dels pobles, a la pluralitat, al compromís ètic. I junt amb aquestes idees una actitud comú: unitat en allò que és essencial, valentia en els projectes que el país necessita i claredat en les nostres propostes doctrinals.

Tant mateix, res d’això no podrà fructificar si no és de la ma d’una persona que en sàpiga ser capdavantera. La conjunció entre les qualitats de lideratge i la llibertat de les persones en la seva actuació democràtica, pot arribar a les més bones conclusions si aquells que estan cridats a ser capdavanters saben posar-se al servei d’un poble i si aquest poble sap exigir que així sigui i treballar en conseqüència.

Els líders no cauen del cel, però sorgeixen quan les circumstàncies els reclamen. Així com la transició democràtica va fer sorgir una fornada històrica de líders en els diferents àmbits de la nostra societat, la voluntat d’orientar Catalunya vers la seva autodeterminació plena hauria de produir similars efectes.

Hem de tenir present que com a ciutadans amb sensibilitat política aquesta és també una de les nostres tasques: identificar aquests lideratges i posar-nos al seu servei.

Que trobem a faltar alguns generals amb prou autoritat no ens hauria de distreure de la nostra obligació de ser bons soldats.